Geologia del territori

Els Pirineus són una serralada de plegament alpí de més de 1500 Km de longitud. Són el resultat de la deriva continental de la Placa Ibèrica durant el Mesozoic i la seva col·lisió final amb la Placa Europea durant el Cenozoic. El territori del Projecte Geoparc se situa al flanc sud dels Pirineus.

El territori presenta un relleu de grans contrastos, format per un conjunt de serres i conques d’orientació est-oest, determinades per la disposició de diversos mantells de corriment que configuren el Pirineu, i al seu torn es correlacionen amb el registre geològic dels últims 550 milions d’anys (Ma) de la història geològica de Catalunya. Per la seva geodiversitat, qualitat d’afloraments, facilitat d’accés i seguretat, aquest territori compta amb el reconeixement internacional de laboratori natural de geologia reflectit en innombrables tesis doctorals i múltiples de publicacions científiques, que es van ampliant contínuament.


Al nord es troba la zona Axial Pirinenca amb les roques més antigues de la serralada.
La configuració estructural actual de la Zona Axial és deguda a l’apilament antiforme de mantells de corriment (Orri, Rialp i Nogueres) associats a l’orogènia Alpina. Aquests materials, que afloren a la zona de la Vall Fosca, majoritàriament del Paleozoic, han estat intensament deformats pels efectes de l’orogènia Herciniana i s’han vist afectats per intrusions de batòlits i per metamorfisme de contacte en les roques encaixants.

Al sud de la Zona Axial es troba al Prepirineu, on s’identifiquen unes estructures tectòniques conegudes com “mantells superiors sudpirenaics”, els quals estan formats bàsicament per roques del Mesozoic i del Paleogen, més joves que les de la Zona Axial. Aquestes estructures tectòniques, consisteixen en tres mantells de corriment principals que van de nord a sud; es denominen Bóixols, Montsec i Serres Marginals, i tenen associades unes serres amb una orientació d’est a oest, paral·leles a la direcció de la serralada. Simultàniament a l’emplaçament d’aquestes làmines encavalcants, es van originar conques intramuntanyosas (Conca de Tremp, Àger, Oliana) on es registren els sediments, estructures i paleoambients previs, contemporanis i posteriors als diversos episodis tectònics. Els sistemes al·luvials comencen a instal·lar-se al llarg del front de la serralada al Oligocè. Al mateix temps que s’aixequen els Pirineus s’erosionen els relleus generats i, simultàniament, es produeix la sedimentació de conglomerats formant importants relleus adossats als mantells de corriment de les serralades. La seva distribució i característiques van estar condicionades per l’evolució tectònica, permetent establir els contextos sedimentari i tectònic regionals.

El Quaternari es caracteritza per una gran inestabilitat climàtica que va condicionar la dinàmica i els processos de formació del relleu. Les glaceres van modelar la topografia dels sectors més elevats de la serralada i es va produir l’encaixament generalitzat de la xarxa de drenatge, (la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i El Flamisell), generant espectaculars congostos que travessen les serres i les conques (Congost de Monrebei, Terradets, Collegats). Als Pirineus, la major part dels sediments quaternaris són d’origen glacial, dipòsits torrencials, al·luvials i de vessant. També cal destacar les acumulacions de travertins, molt importants en la Conca de Tremp.

 

Mapa geològic del Geoparc aspirant “Conca de Tremp-Montsec” (Província de Lleida, Catalunya). Elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2015).

107d_delimitacio_geologica_geoparc_llegenda_angles_defi

Comments are closed