Història de la vida

L’àrea del territori del Projecte Geoparc inclou una representació molt àmplia de l’evolució de la vida a la Terra, que comprèn des jaciments des del Permià fins al Paleogen, gairebé 250 milions d’anys representats per fòssils de vertebrats, invertebrats i plantes.

L’existència de restes de dinosaures a la Conca de Tremp va ser notificada per primera vegada en 1927. Les primeres restes de dinosaures en aquesta zona es van donar a conèixer el 1954 pel paleontòleg alemany Walter Kühne, que va excavar juntament amb el paleontòleg espanyol Emiliano Aguirre el Barranc d’Orcau (jaciment actualment conegut com Orcau-1). Pocs anys després, el francès Albert-Félix de Lapparent va descobrir els primers ous de dinosaures al Barranc de Basturs.

Des dels anys 80 del segle passat, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i del Museu d’Isona i Conca Dellà excaven sistemàticament a la zona, en la qual s’han anat descobrint nous jaciments i milers de restes fòssils que han permès conèixer millor el final de l’Era dels Dinosaures a Europa.

El Permià i Triàsic es troben representats en el límit nord, on afloren els sediments vermellosos que han proporcionat una gran riquesa d’icnites (petjades i rastres), principalment de rèptils i amfibis, que assenyalen la gran diversitat de vertebrats en aquesta zona. A nivell de restes vegetals, nous jaciments estudiats recentment ens remeten a l’enorme exuberància i varietat dels ecosistemes del Permià.

florpirineu

Montsechia vidalii

El següent període amb àmplia representació correspon al Cretaci Inferior, amb els afloraments de la Serra del Montsec, entre els quals destaquen les pedreres de Rubies i La Cabrúa, jaciments de calcària litogràfica que han proporcionat unes restes fòssils magnífics d’insectes, invertebrats marins, plantes, vertebrats com amfibis, petits rèptils i, fins i tot, aus amb plomes. Sovint es conserven les parts toves del cos i en alguns casos fins i tot patrons de coloració. Cal destacar les restes de les primeres plantes amb flors (Montsechia vidalii), que van aparèixer al planeta fa uns 130 milions d’anys i que van ser descrites a la Serra del Montsec en 1902 per Charles René Zeiller.

Potser el major actiu paleontològic prové dels sediments transicionals del Cretaci Superior gràcies a les abundants restes de dinosaures. Aquest període ha proporcionat un excel·lent registre tant dels ambients costaners (acumulacions de rudistes de la Collada de Basturs), dels ambients de transició (jaciment de marques d’alimentació de rajades de la Posa) i, especialment dels ambients més continentals (Conca de Tremp, i Vall del Riu Sallent a Coll de Nargó). Ossos, ous i petjades dels darrers dinosaures que van habitar Europa en els milions previs a l’extinció que va tenir lloc al límit Cretaci / Paleogen, es troben en gran quantitat i qualitat en la franja sedimentària que registra els ambients del Maastrichtià. Cal destacar la presència de diverses formes de dinosaures sauròpodes, hadrosaures, teròpodes o ornitòpodes, a més de la presència de restes de cocodrils, tortugues o pterosaures, entre d’altres vertebrats. La riquesa de restes d’ous, tant a la Conca de Tremp com a Coll de Nargó, situen aquesta zona com el principal jaciment europeu d’ous de dinosaure i un dels més importants del món. Desenes d’articles científics publicats en revistes especialitzades recolzen la importància de les troballes, que es troben dipositats per a la seva conservació i estudi al Museu d’Isona i Conca Dellà i en el seu satèl·lit museogràfic, el centre de divulgació Dinosfera, de Coll de Nargó.

El registre sedimentari amb restes fòssils es completa amb el següent període geològic, el Paleogen. En ambdues vessants del Montsec es troben espectaculars concentracions de fauna invertebrada, per exemple a les geozones de la Régola (Àger) o al estratotip de l’Ilerdià, mentre que les primeres formes mamiferianas, amb especial rellevància als primers primats europeus, s’han trobat en els jaciments eocens d’Àger i de la Pobla de Segur.

Comments are closed